Arxiu d'etiquetes:

Naming i terminologia

Els creatius de noms de marques que conec procedeixen de mons professionals molt diferents. Uns són periodistes, altres publicitaris, també n’hi ha que són músics, químics, poetes, autors teatrals o filòlegs. Però el que compta sobretot, com ja vaig explicar en un article anterior, ‘El bon namer’, és que tots reuneixen un conjunt de característiques que els fan ser bons anomenadors.

Jo vaig iniciar-me en el naming quan em dedicava a la terminologia. Llavors ho vaig veure com un fet natural. Com que un dels camps d’interès de la terminologia té a veure amb la creació de neologismes, vaig pensar que això no devia d’estar gaire allunyat de l’art de crear noms per a nous productes i marques.

Des d’aleshores, la meva dedicació al naming -entès com a disciplina i com a procès estratègic i creatiu- no només m’ha servit per a confirmar aquella intuïció, sinó que també m’ha fet descobrir més punts de contacte o certs paral·lelismes amb el treball terminològic:

Naming i terminologia_cat

Jordi García @Thinkcopy

De ziritione a paterning: les paraules que inventa la publicitat

ziritione

La creació de noves paraules és una pràctica publicitària habitual. Una de les tasques que se sol encomanar als redactors de les agències és la generació de noms de tota mena, per a productes, promocions, accions de màrqueting intern, etc. Però sovint també es recorre a la creació de neologismes a fi d’utilitzar-los en campanyes de publicitat com a eix de comunicació central o com un element textual més. Sigui com sigui, l’objectiu principal és cridar l’atenció, crear notorietat i facilitar el record per mitjà de l’associació de la paraula inventada amb el producte o la marca. Continuar llegint

La maduresa de les paraules

Hi ha paraules que semblen sorgir del no-res per acompanyar-nos en el fragor de la rabiosa actualitat, denominadors de futur incert i sense més passat que allò a què semblen fer referència. I que enganyen.

No fa gaire vaig descobrir el terme “infobesitat” en un article sobre el paper del periodisme en l’era d’Internet. La paraula fa referència a la sobrecàrrega informativa del nostre temps. Vaig pensar que era un neologisme, una variació de la paraula “infoxicació”, que serveix per parlar més o menys del mateix i que ens pensem que també va néixer abans d’ahir, arrel de l’auge d’Internet i les xarxes socials. Per això em va sorprendre molt assabentar-me poc després que “infobesitat” és un terme que va ser encunyat el 1970 per l’escriptor Alvin Toffler en la novel·la “Future Shock”. I també que la trendy “infoxicació” és una paraula amb més història de la que aparenta: va ser emprada per primera vegada per l’especialista en informació Alfons Cornella el 1996, nou anys abans que comencés a difondre’s. Continuar llegint

Naming sense fums

naming per a empreses

Darrerament em recordo d’un vell amic que em deia sovint que a Andalusia si donaves una puntada a una pedra en sortia un bar. A Barcelona està passant quelcom semblant: si xutes una llamborda apareix una botiga de cigarretes electròniques. Aquest artilugi prolifera tant que pots trobar a cada xamfrà un nou negoci amb un nom nou en el seu rètol, la qual cosa, com no podia ser d’una altra manera, m’encanta. Continuar llegint