Arxiu d'etiquetes:

10 noms de marca d’origen curiós (i 10 lliçons que en podem treure) – 2ª part

Per sort, i per molt que ens obstinem els professionals del sector, això de la creativitat segueix sense tenir manual d’instruccions. I tècniques d’allò més casual com reciclar idees pròpies i d’uns altres, tenir descaradura i jugar al xampurreig idiomàtic poden ser qualitats excel·lents si et dediques a això d’anomenar marques. Per a mostra, compartim amb vosaltres 5 nous casos de naming d’origen (aparentment) poc expert i d’èxit (totalment) inqüestionable. Continuar llegint

10 noms de marca d’origen curiós (i 10 lliçons que en podem treure) – 1ª part

No sé si està bé que ho diguem nosaltres, però cal reconèixer-ho: alguns casos d’èxit demostren que, de vegades, l’espontaneïtat, la intuïció o l’atzar tenen més pes que l’experiència en la creació d’un nom de marca poderós.

Llavors, a fer punyetes les agències? Ni parlar-ne! Ningú millor que nosaltres, escarrassos d’aquest noble ofici, per inspirar-nos en els ‘intrusos del naming’. En comptes de negar el seu talent, preferim aprendre dels seus peculiars mètodes creatius per així aconsellar encara millor els nostres clients.

Com a mostra, hem analitzat 10 casos d’èxit del naming aparentment més ximple. I aquestes són les conclusions que n’hem tret: Continuar llegint

PUNTA ESTE: naming amb ADN murcià

Captura de pantalla 2016-03-18 a les 18.40.59

No és cap secret que ens encanta anar de canyes i que una cerveseta ben freda acompanyada d’una bona lectura o conversa és la nostra feblesa. Així que podeu imaginar-vos què feliços ens va fer que ens triessin fa uns mesos per fer el naming d’una nova cervesa que el febrer passat va arribar al mercat.

Amb aquesta delícia de projecte, a més de gaudir-ne molt, hem pogut conèixer a fons la marca Estrella de Levante, una companyia cervesera que ens ha sorprès gratament per ser un element important de la identitat, la cultura i la societat murcianes. Continuar llegint

El naming, que se’n vagi al diable!

5248819700_69e4ae3bb5_o

Explica una llegenda belga del segle XIII que Gambrinus, un jove vidrier amb el cor trencat per una tal Flandrine, estava a punt de llevar-se la vida quan el diable se li va aparèixer per proposar-li un pacte. Si Gambrinus li cedia l’ànima, ell li atorgaria un do irresistible per aconseguir l’amor de la seva estimada. A més, com a garantia, el diable va oferir al jove un segon tracte: si l’afer sortia malament, li revelaria la fórmula d’una poció que li faria oblidar el desengany per sempre. Aquest segon acord va ser una profecia autocomplida: encara que el diable va convertir Gambrinus en un músic i ballarí fantàstic, la Flandrine ni era melòmana ni solia fixar-se en els tipus que anaven movent l’esquelet. Va passar olímpicament de Gambrinus, i el príncep de les tenebres, amb la cua entre les cames, va haver de complir la seva segona promesa. Així va ser com va instruir el jove en l’art de fabricar una beguda escumosa feta a base d’ordi, llevat i llúpol. I Gambrinus, que estava pitof d’aquell beuratge fascinant que ja no va poder deixar de produir, va oblidar per sempre la inexpugnable Flandrine i es va convertir en pioner i rei de la cervesa.

Gambrinus, el nom de qui va vendre l’ànima al diable a canvi d’unes canyes, ha acabat associat per sempre a l’univers cerveser: a la fi del segle XIX Barcelona comptava amb un parell de cerveseries que es deien així i que funcionaven com a punt de trobada de la colònia alemanya a la ciutat. Avui, a més de ser una de les marques de cerveses pilsen txeques més conegudes, Gambrinus és el nom de la xarxa de franquícies de Cruzcampo que, des de 1926, compta amb la imatge del personatge llegendari com a símbol de marca.

Que el relat associat a la icona de la cervesa tingui al diable entre els seus protagonistes potser no és casual. Es tracta d’un arquetip amb una forta càrrega simbòlica que forma part del nostre inconscient col·lectiu. Parlem ni més ni menys que de l’infern, espai de transgressió per excel·lència reservat a qui decideix caminar pel costat salvatge i no seguir les regles. I la cervesa, com altres begudes alcohòliques, és en algunes ocasions un producte associat als moments de relax en què ens donem permís per treure a la llum la nostra part oculta. Continuar llegint

KADJAR o els misteris del naming

Vol el meu geni captar les formes mudades en cossos
mai vistos; oh déus, vosaltres que vau canviar-les,
ajudeu-me a trobar quin fou l’origen del cosmos
i porteu fins el temps d’avui el poema continu.

 Ovidi. Les metamorfosis. Llibre I.

Renault ha presentat el seu proper llançament, un nou vehicle tot camí anomenat KADJAR, una denominació plena d’exotisme sense cap mena de dubte (per cert, com hem de pronunciar-lo?). Sembla ser que el nom correspon a una dinastia d’origen turc que regnà a Pèrsia. I segons els responsables de la marca es compon de dos formants: KAD, que evoca la paraula quad (motocicleta tot terreny de 4 rodes) i el sufix JAR, que remet als mots francesos agile (àgil) i jaillir (sorgir sobtadament). Continuar llegint

Crear, copiar

large_6344354636

Diu Daniel Goleman en el llibre L’esperit creatiu que “si procures trobar l’esperit creatiu en algun lloc exterior a tu, estàs buscant en el lloc equivocat”. En el món del naming, i en concret en l’àmbit de les startups tecnològiques, s’ha viscut en els últims anys una espècie de fenomen de creativitat gregària que ha fet aparèixer arreu companyies que inclouen en els seus noms els sufixos “-ly” i “-ify”.

Aquesta estratègia de “màrqueting copiador” encara que sembla contravenir el consell de Goleman i en certa manera també el sentit comú, és habitual. Algunes marques debutants, en comptes de fer un examen intern a la recerca d’allò que pot fer-les úniques, prefereixen buscar la seva identitat en l’exterior i posicionar-se just al costat de la seva competència mitjançant noms clònics que com a màxim suggereixen un “jo també sóc així d’innovador, proper i modern”. Com a resultat, en la cerca d’un nom memorable i carregat de significat, moltes companyies creatives acaben posant-se noms no creatius, la qual cosa els dóna una pàtina molt maca però les retrata en l’essencial i les condemna a l’oblit. Per a qui sou a Pinterest, us recomano aquest tauler creat per la experta en naming Nancy Friedman al voltant d’aquest fenomen. Continuar llegint