Arxiu d'etiquetes:

PUNTA ESTE: naming amb ADN murcià

Captura de pantalla 2016-03-18 a les 18.40.59

No és cap secret que ens encanta anar de canyes i que una cerveseta ben freda acompanyada d’una bona lectura o conversa és la nostra feblesa. Així que podeu imaginar-vos què feliços ens va fer que ens triessin fa uns mesos per fer el naming d’una nova cervesa que el febrer passat va arribar al mercat.

Amb aquesta delícia de projecte, a més de gaudir-ne molt, hem pogut conèixer a fons la marca Estrella de Levante, una companyia cervesera que ens ha sorprès gratament per ser un element important de la identitat, la cultura i la societat murcianes. Continuar llegint

Naming i terminologia

Els creatius de noms de marques que conec procedeixen de mons professionals molt diferents. Uns són periodistes, altres publicitaris, també n’hi ha que són músics, químics, poetes, autors teatrals o filòlegs. Però el que compta sobretot, com ja vaig explicar en un article anterior, ‘El bon namer’, és que tots reuneixen un conjunt de característiques que els fan ser bons anomenadors.

Jo vaig iniciar-me en el naming quan em dedicava a la terminologia. Llavors ho vaig veure com un fet natural. Com que un dels camps d’interès de la terminologia té a veure amb la creació de neologismes, vaig pensar que això no devia d’estar gaire allunyat de l’art de crear noms per a nous productes i marques.

Des d’aleshores, la meva dedicació al naming -entès com a disciplina i com a procès estratègic i creatiu- no només m’ha servit per a confirmar aquella intuïció, sinó que també m’ha fet descobrir més punts de contacte o certs paral·lelismes amb el treball terminològic:

Naming i terminologia_cat

Jordi García @Thinkcopy

Noms que mouen, noms que paralitzen

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La meva filla Marina té un any i mig i està aprenent les seves primeres paraules. Un dels seus jocs favorits és esbrinar els noms de tot el que veu en els seus contes. Generalment es deté en un parell de pàgines uns minuts i m’assenyala, un a un, els dibuixos que més li criden l’atenció. Llavors jo li dic el nom que tenen aquests objectes representats i ella repeteix la roda una vegada i una altra, assenyalant mentre escolta atenta les paraules, absorbint gradualment un llenguatge que en el moment menys pensat acabarà sortint de la seva boca per a joia i consegüent baveig dels seus pares, això és, servidor i la seva parella Anna.

Posar nom al món que ens envolta, passar-lo pel tamís del llenguatge, és donar-li un sentit que podem compartir. Quan som nens, aquest anomenar és especialment passional (en certa manera, descobrim el món al ritme de les paraules). Entre els adults, només algunes persones conserven aquesta passió infantil pel llenguatge. Suposo que filòlegs i escriptors s’hi compten, com també els que ens dediquem a crear noms de marques. En el nostre dia a dia posem nom a les marques per ajudar-les a construir una identitat forta, memorable, atractiva i congruent amb el món de valors i el públic objectiu a què desitgen estar associades. Construïm píndoles de llenguatge que busquen moure a l’acció al consumidor en un cert sentit.

Continuar llegint

El naming, que se’n vagi al diable!

5248819700_69e4ae3bb5_o

Explica una llegenda belga del segle XIII que Gambrinus, un jove vidrier amb el cor trencat per una tal Flandrine, estava a punt de llevar-se la vida quan el diable se li va aparèixer per proposar-li un pacte. Si Gambrinus li cedia l’ànima, ell li atorgaria un do irresistible per aconseguir l’amor de la seva estimada. A més, com a garantia, el diable va oferir al jove un segon tracte: si l’afer sortia malament, li revelaria la fórmula d’una poció que li faria oblidar el desengany per sempre. Aquest segon acord va ser una profecia autocomplida: encara que el diable va convertir Gambrinus en un músic i ballarí fantàstic, la Flandrine ni era melòmana ni solia fixar-se en els tipus que anaven movent l’esquelet. Va passar olímpicament de Gambrinus, i el príncep de les tenebres, amb la cua entre les cames, va haver de complir la seva segona promesa. Així va ser com va instruir el jove en l’art de fabricar una beguda escumosa feta a base d’ordi, llevat i llúpol. I Gambrinus, que estava pitof d’aquell beuratge fascinant que ja no va poder deixar de produir, va oblidar per sempre la inexpugnable Flandrine i es va convertir en pioner i rei de la cervesa.

Gambrinus, el nom de qui va vendre l’ànima al diable a canvi d’unes canyes, ha acabat associat per sempre a l’univers cerveser: a la fi del segle XIX Barcelona comptava amb un parell de cerveseries que es deien així i que funcionaven com a punt de trobada de la colònia alemanya a la ciutat. Avui, a més de ser una de les marques de cerveses pilsen txeques més conegudes, Gambrinus és el nom de la xarxa de franquícies de Cruzcampo que, des de 1926, compta amb la imatge del personatge llegendari com a símbol de marca.

Que el relat associat a la icona de la cervesa tingui al diable entre els seus protagonistes potser no és casual. Es tracta d’un arquetip amb una forta càrrega simbòlica que forma part del nostre inconscient col·lectiu. Parlem ni més ni menys que de l’infern, espai de transgressió per excel·lència reservat a qui decideix caminar pel costat salvatge i no seguir les regles. I la cervesa, com altres begudes alcohòliques, és en algunes ocasions un producte associat als moments de relax en què ens donem permís per treure a la llum la nostra part oculta. Continuar llegint

SALIERI, la sal de la vida

Els creatius de noms estem acostumats a treballar en projectes molt embrionaris, desenvolupats en els departaments d’innovació de les companyies o duts a terme per emprenedors amb molt talent però poc finançament. És per això que molts d’aquests projectes es perden pel camí en la lluita per arribar a ser una realitat. Decisions de màrqueting, resultats de tests, manca d’inversió o simplement un canvi en l’equip directiu marquen la línia del to be or not to be de qualsevol producte o servei i, per tant, del seu nom de marca.

Per això, quan un dia topes en el mercat amb un nom creat per tu, un procés químic es desferma en el teu interior. La vitamina de la satisfacció comença a córrer per les venes, etsents revitalitzat, mineralizat, i un somriure d’orgull et canvia el semblant. I és que presenciar com un projecte, en què has treballat durant setmanes o fins i tot mesos, en el qual has posat la ment i el cor, ha reeixit, no és tan habitual al món del naming.

patatas_olivaAixí que ens fa una il·lusió especial presentar-vos una de les nostres últimes creacions que ja ha vist la llum. És SALIERI, nom d’una nova gamma de patates i aperitius de gran qualitat que també designa el grup alimentari que els produeix. Inspirat en el famós compositor Antonio Salieri, evoca el caràcter salat dels aperitius. És un nom senzill, universal, equilibrat i de gran musicalitat, que transmet bon gust i alegria, perquè SALIERI representa la sal de la vida, la dimensió lúdica, el gaudir de bons moments i compartir-los amb els amics. I, en un altre sentit, com a anomenadors, SALIERI també és la nostra sal, la nostra alegria, perquè simbolitza la culminació de la nostra feina.

Ara toca continuar amb el nostre dia a dia, creant estratègies, noms i eslògans per a projectes molt diversos que potser mai arribin a existir. Però estem convençuts que la fórmula de la feina ben feta, el temps i una miqueta de sort farà que el nostre portafoli continuï creixent.

Don’t Call It That: amb el naming, no te la juguis

namingJa és sabut: un bon nom és l’inici d’una història interessant. I en dóna exemple Eli Altman, expert en la creació de noms de marca i director creatiu de l’agència de branding A Hundred Monkeys, que ha triat per al seu llibre de naming un títol intel·ligent que és un bon presagi del que ens explicarà. Així Don’t Call It That va més enllà del significat literal de l’expressió i ens avança que pel que fa a la creació de noms de marca no hauríem de jugar-nos-la.

L’autor ens adverteix de bon començament que el llibre no és un manual teòric, sinó que se centra en el procés de creació de noms de marca. Efectivament, no us espereu trobar-hi gaires definicions, reflexions saberudes, històries narcisistes d’autobombo sobre els noms creats per l’autor o la seva agència, ni tampoc el recurs gastat de dedicar una secció a explicar l’origen de noms de marca. Al contrari, es tracta d’una obra fresca -també pel seu disseny- escrita de manera honesta, amb sentit de l’humor i fina ironia, que busca la participació del lector en proposar-li la realització d’exercicis senzills a mesura que es va desgranant el contingut (imprescindible tenir a mà un llapis o un marcador fluorescent). Aquí us deixo només algunes de les idees que m’han semblat més interessants: Continuar llegint