Naming funcional: quan el gris pot ser sexy

14017488717_8a47ed5ce6_b

Tothom vol trobar un nom sexy per al seu negoci. Concentrar en un terme tot el potencial seductor del llenguatge i diferenciar-se amb un apel·latiu únic, preferentment inventat, evocatiu o experiencial. Qualsevol cosa, però que s’allunyi al màxim del nom descriptiu, el més gris dels noms grisos, que no ens posa gens.

Per això ens contracten als creatius. A nosaltres, generalment, tampoc ens fa peça el descriptiu.

Segons el manual que ofereix a la seva pàgina web l’agència de naming Igor:

“Els noms funcionals-descriptius d’empresa tenen el problema que només tenen la funció d’explicar al món el negoci en què estàs. És una opció innecessària i contraproduent”.

 No només això sinó que:

“La noció de descriure el negoci en el nom assumeix que els noms de les companyies existeixen sense suport contextual, la qual cosa és impossible. Els noms de les empreses apareixen en webs, aparadors, premsa, targetes de visita, anuncis i, en la seva forma més nua, en converses. No hi ha manera que els noms de companyies apareguin sense suport contextual/ explicatiu, la qual cosa significa que són lliures de realitzar tasques molt més productives”.

Vaja, que optar per la via descriptiva és malgastar tot el potencial del naming.

Continuar llegint

Naming amb data de caducitat

4380307487_c267229b67_b

Per definició, el naming és una disciplina estratègica. També, més que un procés creatiu és un procés estratègic. De fet, l’elecció d’un nom hauria de ser una de les últimes decisions de qualsevol projecte de branding. Perquè un nom adequat, entre altres variables, ha d’encaixar en l’estratègia de marca, ha de respondre a un determinat concepte de producte, a un posicionament o a una personalitat de marca.

D’altra banda, l’objectiu de qualsevol nom de marca és perdurar en el mercat durant un llarg període de temps. No obstant això, de vegades el naming s’usa tàcticament per donar resposta a accions de màrqueting puntuals. En aquests casos el resultat solen ser noms “efímers” perquè estan destinats a desaparèixer una vegada hagin finalitzat aquestes accions. Es podria parlar de naming amb data de caducitat. Continuar llegint

Naming futbolero, 2ª part.

antigua-fotografia-campo-de-futbol-de-calle-industria-de-aqui-el-nombre-de-cules-a-los-socios-del-barcelona_de_ahi_la_palabra_cule.v1422980859

Arrenca la segona part i ja tenim campió de lliga i de la Copa del Rei: l’equip culé. Però, per què a l’afició blaugrana se’ls anomena ‘culés’?

Si en l’article anterior parlàvem de noms curiosos d’estadis, avui veurem l’origen d’alguns àlies que tenen els seguidors dels clubs de futbol. El nom de la majoria d’aficions ve determinat pel color de les seves samarretes (els ‘rojillos’, els ‘azulones’, els ‘verdiblancos’, els ‘bermellones’…) però n’hi ha d’altres que no descriuen una tonalitat o una combinació cromàtica. Continuar llegint

Naming futbolero, 1ª part.

25158861042_28a373d41d_b

Maig és el cinquè mes de l’any i el seu nom té un origen incert, encara que podria derivar de la deessa romana Maia, també coneguda com Bona Dea, el festival de la qual era celebrat pels romans just en aquest mes, que anomenaven Maius.

Maig és el mes de les flors, dels treballadors, de la Mare de Déu i fins i tot podríem dir que és el mes de l’esport rei. I és que tot bon aficionat al futbol sap que el cinquè mes de l’any sol acollir la final de la Champions League, de la Copa del Rei i per fi la Lliga queda resolta. Per això és un bon moment per fer un cop d’ull al naming futboler i descobrir alguns dels seus noms i orígens.

Comencem pels estadis. En general, la majoria de noms dels camps espanyols porten el nom dels seus presidents o fundadors, com el Santiago Bernabeu (Reial Madrid), Vicente Calderón (Atlético de Madrid), Carlos Tartiere (Real Oviedo) o el Ramón Sánchez-Pizjuán (Sevilla Fútbol Club); o fan referència a la seva localització: La Romareda (barri de Saragossa), Estadi d’Anoeta (nom del carrer donostiarra), Los Pajaritos (barri numantí) o El Madrigal (terme municipal de Villareal), que diuen, per cert, que en breu passarà a denominar-se “Estadio de la Cerámica” per una qüestió de patrocini. Però hem trobat alguns casos molt singulars que val la pena ressaltar: Continuar llegint

PUNTA ESTE: naming amb ADN murcià

Captura de pantalla 2016-03-18 a les 18.40.59

No és cap secret que ens encanta anar de canyes i que una cerveseta ben freda acompanyada d’una bona lectura o conversa és la nostra feblesa. Així que podeu imaginar-vos què feliços ens va fer que ens triessin fa uns mesos per fer el naming d’una nova cervesa que el febrer passat va arribar al mercat.

Amb aquesta delícia de projecte, a més de gaudir-ne molt, hem pogut conèixer a fons la marca Estrella de Levante, una companyia cervesera que ens ha sorprès gratament per ser un element important de la identitat, la cultura i la societat murcianes. Continuar llegint

Naming i terminologia

Els creatius de noms de marques que conec procedeixen de mons professionals molt diferents. Uns són periodistes, altres publicitaris, també n’hi ha que són músics, químics, poetes, autors teatrals o filòlegs. Però el que compta sobretot, com ja vaig explicar en un article anterior, ‘El bon namer’, és que tots reuneixen un conjunt de característiques que els fan ser bons anomenadors.

Jo vaig iniciar-me en el naming quan em dedicava a la terminologia. Llavors ho vaig veure com un fet natural. Com que un dels camps d’interès de la terminologia té a veure amb la creació de neologismes, vaig pensar que això no devia d’estar gaire allunyat de l’art de crear noms per a nous productes i marques.

Des d’aleshores, la meva dedicació al naming -entès com a disciplina i com a procès estratègic i creatiu- no només m’ha servit per a confirmar aquella intuïció, sinó que també m’ha fet descobrir més punts de contacte o certs paral·lelismes amb el treball terminològic:

Naming i terminologia_cat

Jordi García @Thinkcopy