Naming futbolero, 2ª part.

antigua-fotografia-campo-de-futbol-de-calle-industria-de-aqui-el-nombre-de-cules-a-los-socios-del-barcelona_de_ahi_la_palabra_cule.v1422980859

Arrenca la segona part i ja tenim campió de lliga i de la Copa del Rei: l’equip culé. Però, per què a l’afició blaugrana se’ls anomena ‘culés’?

Si en l’article anterior parlàvem de noms curiosos d’estadis, avui veurem l’origen d’alguns àlies que tenen els seguidors dels clubs de futbol. El nom de la majoria d’aficions ve determinat pel color de les seves samarretes (els ‘rojillos’, els ‘azulones’, els ‘verdiblancos’, els ‘bermellones’…) però n’hi ha d’altres que no descriuen una tonalitat o una combinació cromàtica.Comencem amb els ‘culés’, àlies dels aficionats del Futbol Club Barcelona. El sobrenom es remunta a l’època en què el FC Barcelona disputava els seus partits en un estadi situat al barri de les Corts, entre 1909 i 1922, amb una capacitat reduïda per a la seva afició. Els dies de grans partits els afeccionats s’asseien amuntegats en una grada de dos pisos i els seus culs sobresortien pel mur que delimitava l’estadi. Des de l’exterior eren els culs l’única cosa que es veia, i d’aquí va néixer el malnom dels ‘culés’.

Als seguidors del Real Madrid se’ls coneix com els ‘merengues’ i als de l’Atlètic de Madrid com ‘matalassers’. Tots dos sorgeixen com a noms associatius dels colors de la samarreta: la merenga és blanca, i els matalassos durant la postguerra civil estaven recoberts per una tela amb franges vermelles i blanques.

L’afició del Villarreal CF és coneguda com el ‘Submarí groc’ des de 1967. Diuen que aquest nom poc té a veure amb el color de la samarreta que porten, sinó que existeix responsabilitat britànica directa perquè després que l’equip materialitzés el seu ascens a Tercera Divisió, es va celebrar amb el tema musical “El submarí groc” dels Mustangs, versió de “Yellow Submarine” dels The Beatles.

I per què als del RCD Espanyol se’ls anomena ‘periquitos’? La història més popular es remunta a principi del segle XX, quan es va fundar l’Espanyol i el seu històric camp estava al barri de Sarrià de Barcelona. Aleshores, hi havia moltes palmeres en les quals habitaven gran quantitat de periquitos i era freqüent veure’ls volar al voltant de l’antic estadi de l’Espanyol. Encara que també hem llegit que l’àlies podria tenir un origen cultural perquè podria derivar del personatge d’animació ‘Félix el Gato’, que va ser introduït a Catalunya com el “gat periquito”. L’associació amb el club espanyolista va sorgir perquè algun que altre periodista destacava que al camp de l’Espanyol hi anaven quatre gats, com el “gat periquito”.

I continuem amb un altre equip blanc-i-blau, la Real Sociedad de Futbol, l’àlies del qual en eusquera també fa referència als colors de la samarreta. I és que Txuri-Urdin significa blanc-i-blau i, a més, dóna nom al seu himne oficial.

Als afeccionats del València Futbol Club se’ls anomena ches perquè “che” (escolta!) és una interjecció molt valenciana. Però que sapigueu que els afeccionats del Llevant prefereixen anomenar-los ‘xots’, en un to despectiu, perquè antigament els terrenys de Mestalla eren font de pastura per a aquests animals.

Un altre club que té dos sobrenoms, el popular i el propi del rival, és el Sevilla Futbol Club. En general són coneguts com ‘els nervionenses’ perquè el seu estadi, el Sánchez Pizjúan, està situat a la vora del riu Nervión, però els afeccionats bètics es refereixen als sevillistes com els ‘ palanganas’. Hem trobat diverses explicacions d’aquest àlies tan curiós (per la samarreta, per la forma de l’estadi…), però la que més ens ha agradat és una altra. La història del sobrenom té suc i neix molts anys enrere, quan el Sevilla, un equip classista en els seus inicis, va fitxar a un jugador de família obrera. Resulta que als pares del jugador se’ls negava l’entrada a l’estadi i a les instal·lacions perquè es considerava que no tenien prou distinció per al club. Això va generar una guerra civil interna i molts directius van decidir marxar i crear un nou club: el Real Betis Balompié. Segons es diu, en fer-ho van deixar una palangana com a regal en què es llegia: “Aquí us deixem com a comiat aquesta palangana, que la utilitzareu per a tota la vida per recollir les llàgrimes que vessareu, no pels vostres fracassos, sinó pels nostres èxits, perquè a partir d’ara estareu més pendents d’ells que de la vostra pròpia realitat”.

Als del Real Zaragoza se’ls anomena ‘vespes’ perquè l’antic uniforme de l’equip fundador (l’Iberia Sociedad Cultural de Zaragoza) duia ratlles negres i grogues, com la segona samarreta de l’actual.

 Als seguidors del Real Club Deportivo de La Coruña se’ls anomena ‘turcs’ perquè igual que es diu que els otomans reneguen d’Àsia i tiren més cap a Europa, segons els viguesos, els de A Corunya prefereixen el castellà que el gallec. I en canvi als del Celta de Vigo se’ls anomena ‘portuguesos’ perquè segons els de A Corunya el seu accent és tancat i semblant al del país veí.

Però deixem el nord i tornem de nou al sud. Als aficionats del Real Múrcia CF se’ls anomena ‘pimentoneros’ perquè el pebre vermell (“pimentón”, en castellà) és típic de la regió murciana, i a més el color de l’espècia coincideix amb el color de la samarreta del club. Els del “Recre” (RC Recreativo de Huelva) són els ‘degans’ perquè per la seva antiguitat i continuïtat es considera el club com “el degà del futbol espanyol”. I finalment, el passat àrab de dues ciutats andaluses marca l’origen dels seus sobrenoms futbolístics; així, els seguidors del Granada CF són els ‘nazarís’ i els del Còrdova CF, els ‘califes’.

Bé, podríem continuar esmentant sobrenoms d’aficions, però ja estem en temps de descompte. Esperem que, encara que no sigueu addictes al futbol, el naming futbolístic hagi despertat la vostra curiositat. I si sou fanàtics i coneixeu altres àlies extraordinaris, ens farà feliços que els compartiu amb nosaltres.

Per cert, encara queda una competició en joc, així que…que guanyi el millor!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *