La ciència del “moment Eureka”

creació de nomsAl llarg del temps s’han explicat multitud d’històries d’“epifanies creatives” en les quals, de sobte, algú que està embussat intentant resoldre una gran qüestió troba la il·luminació en el fet quotidià més ximple i canvia la història gairebé sense despentinar-se.

És el que se sol anomenar el “moment eureka”, en honor al relat de l’epifania creativa per excel·lència: el bo d’Arquímedes ficant-se en la banyera plena fins a la vora i revolucionant la història de la ciència en adonar-se que havia deixat el bany perdut d’aigua. Segons la història, el geni, en comptes de maleir els déus de l’Olimp i córrer a buscar el pal de fregar, va aprofitar la inundació per descobrir la manera de mesurar el volum i la densitat d’un cos irregular, i després es va llançar als carrers de Siracusa, joiós i un, a fer públic el seu descobriment al crit d’“eureka”, que en grec significa alguna cosa així com “ho he trobat”.

Encara que la història del bany il·luminador d’Arquímedes sigui del tot coneguda, no apareix esmentada en cap dels seus treballs, com tampoc està documentat la famosa “caiguda de la poma” de Newton.

I tot i així, la noció que les idees que marquen la diferència arriben en “moments eureka” és quelcom molt arrelat culturalment. Aquestes històries mítiques, transmeses de generació en generació, ometen tot el que passa abans i després de la “revelació” i no ens ajuden a l’hora de buscar camins per estimular la nostra creativitat perquè la converteixen en un fet providencial i incontrolable. Com assenyala l’expert en creativitat David Burkus en el seu llibre The Myths Of Creativity, “són històries que fan de la idea, i no de la persona, el centre de la narrativa”.

En el pol oposat al mite, la ciència ha estudiat els processos a través dels quals generem idees, intentant descobrir quin lloc ocupen en aquests moments d’insight i quins factors en propicien l’aparició.

El psicòleg Mihaly Csikszentmihaly (el cognom mereix un article apart), famós per ser el creador de la idea de flow, ha estudiat individus que duen a terme treballs creatius en diferents camps i ha arribat a la conclusió que tots segueixen un procés similar, que pot estructurar-se en cinc fases: preparació, incubació, insight, avaluació i elaboració.

Segons l’esquema de Csikszentmihaly, el “moment eureka” o insight seria només un dels elements del procés creatiu i vindria precedit d’una fase importantíssima, la d’incubació, a la qual col·loquialment solem referir-nos com a “pausa creativa”. En aquesta fase cal prendre distància de la tasca que ens ocupa per facilitar la digestió de tot el coneixement que hem acumulat durant la fase de preparació. Només així és possible que en el cervell es produeixi una connexió inconscient d’idees.

La proposta de Csikszentmihaly ha estat validada científicament per diversos estudis. Què ha descobert la ciència sobre la pausa creativa?

  • La pausa creativa és més productiva com més ens allunyi del problema. Un grup d’investigadors del “Centre de la Ment” de la Universitat de Sidney ha realitzat experiències amb alumnes i ha demostrat que davant un repte creatiu els individus que interrompen el procés amb una tasca que no hi està relacionada generen més idees que els que es mantenen “enganxats al problema”.
  • La pausa creativa és més productiva com menys ens exigeixi cognitivament. Benjamin Baird, psicòleg de la Universitat de Califòrnia, ha demostrat que si en les pauses creatives ens ocupem de tasques poc exigents cognitivament som més productius creativament perquè el recés ens permet deixar la ment tranquil·la perquè “divagui i connecti en pau”.
  • Existeix també un altre fenomen interessant en el procés d’incubació, que és l’oblit selectiu. Les pauses ens ofereixen la possibilitat d’escapar dels cul-de-sacs creatius en què nosaltres solets ens fiquem; durant les pauses oblidem certs patrons i deixem espai perquè en la nostra ment sorgeixin nous plantejaments.

Quina és la conclusió de tota aquesta història?

  • Mal que ens pesi a qui som una mica ganduls, no hi ha “il·luminació creativa” sense treball previ.
  • Val la pena no fer cas a aquest angelet obedient que sovint ens diu que no hem de moure’ns de la taula fins que donem amb la idea. L’hàbit de forçar períodes d’incubació dedicats a quelcom que no tingui res a veure amb el repte creatiu que ens ocupa i que no exigeixi esprémer-nos el cervell genera, segons els estudiosos del tema, més i millors idees.

Podem continuar explicant-nos històries sobre pomes gravitatòries i banyeres gregues. És clar que són molt més atractives que les històries d’individus esforçats feinejant hores i hores en un laboratori a la claror d’una espelma. Però si volem aprendre una mica dels processos creatius de qui més en sap, val la pena tenir clar que la innovació és un procés amb diverses fases, totes importants, fins i tot les que queden fora de la faula.

Font: DAVID BURKUS, The Myths Of Creativity.

photo credit: zetson via photopin cc

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *