Famosos i mestres del naming (2a part)

namingQui recordaria avui Paracels si en vida hagués utilitzat el seu nom real, Philippus Theophrastus Bombast Von Hohenheim, tan llarg que els seus enginyosos pares van necessitar dues partides de naixement per inscriure’l en el registre civil? Ho vam dir en el darrer article: per passar a la història o ser mínimament cèlebre s’ha de saber de naming o almenys animar-se a practicar-lo. En voleu més proves? Aquí les teniu:

Els famosos es registren amb nom fals en els hotels. Val, és un clàssic, però alguna vegada s’havia d’escriure sobre això en un blog sobre naming, oi?  S’ha de dir que el tema s’ha convertit quasi en un joc i que els famosos rarament s’inventen els seus àlies perquè prefereixen suplantar identitats, reals o fictícies.

La Katy Perry (Katheryn Elizabeth Hudson a casa seva) es registra com Jerry Blank, el nom d’un personatge de la sèrie Strangers with Candy, prostituta i drogoaddicta per més senyes. Tot i que sembla ser que utilitzar un nom amb connotacions de persona d’hàbits dubtosos no és la millor tècnica per passar desapercebut en un hotel, s’ha convertit en un fet habitual. És com dir “ja que em registro amb un nom fals, almenys vaig a acollonir una mica al recepcionista”. Potser per això, el bateria de la formació clàssica Guns N’Roses, l’Steven Adler, que ja era de si mateix bastant toxicòman, va  apuntar més alt que la Perry i decidí emprar directament el nom de Satan. Per sort era un tipus amb inquietuds culturals i acostumava a donar el nom Louis Cypher, que era l’àlias demoníac que usava en De Niro a la pel·li El cor del l’àngel. En Justin Bieber, l’artista més metaimpostor de tots, es va suplantar a si mateix durant l’època en què s’anomenava com el seu propi àlter ego raper, Shawty Mane, fins que sobtadament li va agafar la dèria per les sèries i va començar a usar el nom de Chandler Bing de Friends.

Altres que tenen l’hàbit de suplantar identitats són el Jay-Z, el marit de Beyoncé, que va de check-in en check-in donant el discret nom de Frank Sinatra; o en George Clooney, molt més reservat, que usa el nom d’Arnold Schwarzenegger. En Tom Cruise, després d’una vida consagrada als ensenyaments de millora personal i autorealització cienciològica, ha arribat al cim filosòfic absolut i ha decit que el seu àlter ego hoteler tindrà nom d’estrella porno i es dirà Cage Hunt. De debò! I en Brad Pitt i l’Angelina Jolie entren als hotels dient que són en Bryce i la Jasmine Pilaf, encara que quan donen els noms dels nens sempre els enxampen.

Els famosos usen nom fals fins i tot a la farmàcia. Sí, quan s’és famós hom no pot anar per la vida afartant-se de substàncies amb el DNI per davant. Sobretot si la mercaderia no s’aconsegueix per la via “camèlida” sinó en el farmacèutic del barri. Això és el que li va passar al bo d’en Michael Jackson. El nostre estimat Jacko (que ja tenia un sobrenom un pelet drogata, per què negar-ho), era addicte a la meitat del Vademècum i també a usar noms falsos per aconseguir medicaments receptats. Omar Arnold, Joseph Scruz o Bill Bray eren alguns dels noms que feia servir per aconseguir les seves “cosetes”. Per cert, Conrad Murray és el nom del metge que acostumava a aconsellar-lo en temes medicamentosos. I tot I que jo no sé si és o no culpable de la mort del Rei del Pop, crec que en el seu nom hi ha una dada inquietant: Conrad prové de l’antic germànic Kuonrat, que significa “conseller audaç”. Aquí ho deixo!

No hi ha cap dubte que existeixen motius de sobra per considerar que els personatges coneguts són grans anomenadors o, almenys, que tenen molta pràctica en l’art del naming. No en va, són “persones de renom”, oi?

photo credit: Heritage Vancouver via photopin cc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *