Famosos i mestres del naming (1a part)

naming

Planeta Terra, segle XXI. La personalitat dels humans s’ha desdoblat en múltiples comptes digitals i perfils socials. Sembla que tothom necessita més bústies de correu que els Reis Mags. Més contrasenyes que el portàtil de Bárcenas. Més àlies o nicknames que Jason Bourne de servei. Sí, amics, és el moment d’esprémer el cervell per donar nom a tots els nostres àlter ego digitals, i en això hem d’aprendre dels famosos, que històricament han practicat el naming més que la resta de la població. Vegem per què:

  • Els famosos viuen amb un nom fals. Vés per on! Els nostres pares acostumen a ser modestos en les seves creacions de naming i no ens posen noms de famosos. És com si en néixer ens veiessin i diguessin “vaja, aquest no arribarà a ser gran cosa”. Per això, per ser famós, el primer que s’ha de fer és canviar d’identitat.

Les celebritats practiquen l’autorenaming des de fa segles. Així, en el Renaixement un tal Domenico Theotocopuli es va apiadar de nosaltres i va decidir posar-ho més fàcil a tothom anomenant-se simplement El Greco. Un altre cèlebre renaixentista, Botticelli, es deia en realitat Alessandro di Mariano Filipeli, un nom fantàstic que a ell li agradava però que no cabia en els seus quadres com a signatura.

Ja el 1933, un tal Eric Arthur Blair es convertí en George Orwell, escriptor que ha passat a la història per obres com La rebel·lió dels animals o 1984. El procés de creació del seu àlies literari demostra que ben pensats estan alguns pseudònims. Segons sembla va especular sobre altres noms com Kenneth Miles o H. Lewis Allways, però va optar pel de George Orwell perquè expressava millor el seu patriotisme (George és el sant patró d’Anglaterra i George V era el rei de l’època) i el seu amor pel camp britànic (sembla ser que el riu Orwell és un lloc venerat per molts anglesos, com ho és el Ganges pels hindús, tot i que no arriben a llençar-hi els morts, costum que els britànics consideren poc adequada, especialment en època de regates). A més, a l’amic Blair li semblà que un cognom que comencés amb la lletra O posicionaria millor els seus llibres als prestatges de les llibreries, tot i que jo encara no he aconseguit entendre aquesta tàctica de SEO offline i vintage.

Altres mutants cèlebres són Woody Allen (Allen Stewart Konigsberg), Bob Dylan (Robert Zimmerman), Shakira (Isabel Mebarak Ripoll), Lagy Gaga (Stefani Joanne Angelina Germanotta) King Africa (Alan Duffy), George Michael (Georgios Kryiacos Panaiotou), Bono (Paul David Hewson) o Lana del Rey (Elizabeth Woolridge Grant).

  • Els famosos necessiten posar noms molons als seus fills per fer-se tatuatges molons. Doncs, és clar! Per què tatuar-se Maria Dolors, Fulgenci o Jaumet si es poden decorar el body amb ocurrències com Tu Morrow (la filla de l’actor Rob Morrow, un graciós), Apple (la nena de la Gwyneth Paltrow, obsessa de l’alimentació fins i tot en els noms), Kal-El (el petit d’en Nicolas Cage, que encara no sap si es diu així en honor a Superman o simplement perquè el seu pare s’havia aficionat a la música Raï), Maddox, Zahara, Pax Thien, Shiloh, Vivien Marcheline i Knox Leon (la prole d’en Brad Pitt i l’Angelina Jolie, que sembla que s’hagin menjat un iogur amb peiot abans de posar-se amb el tema dels noms de les criatures) o Akela (aquest és d’en Sánchez Dragó, homenatjant El llibre de la selva o potser experimentant amb el mestissatge basconipó). 
En fi, un tatuatge és per a tota la vida i no podem esperar que es pintin els braços amb el primer que els passi pel cap, oi?

Què us sembla? Penseu que hi ha motius suficients per considerar que les celebritats i el noble art del naming tenen molt a veure? A nosaltres se’ns acuden un parell de raons més, però les deixarem per a un pròxim article. Us hi esperem!

photo credit: Antimidia via photopin cc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *