Els periodistes que no estimaven el naming

Naming periódicos

Darrerament han aparegut quatre noves capçaleres de premsa generalista, el periòdic setmanal Ahora, el dominical Papel i els diaris digitals OK Diario i El Español.

Tal vegada m’equivoco, però diria que cap dels seus impulsors ha consultat amb una agència de naming o un expert en la matèria a l’hora de triar el nom de la seva publicació. Segurament aquests nous projectes aconseguiran els seus objectius empresarials. Però si és així, ho faran malgrat els seus noms, desproveïts d’una estratègia de posicionament adequada, sense cap tipus de capacitat evocativa, mancats de modernitat i en absolut notoris.

Quan el nom no encaixa amb el concepte de producte
Ahora  és la publicació setmanal impulsada pel periodista Miguel Ángel Aguilar. El nom de la capçalera sembla retre homenatge al que es va considerar un dels millors diaris de l’època republicana i que també es deia així.

El problema rau en el fet que hi ha una dissonància entre el que s’espera que proporcioni la lectura d’un periòdic que té per nom Ahora i el que és realment. La paraula ahora ens remet inequívocament a actualitat, present, immediatesa, dinamisme, brevetat, concisió, que va al gra, etc. En fullejar el setmanal, esperaríem trobar una mica d’aquestes associacions; però, en canvi, com se’ns explica repetidament en el preàmbul de presentació del projecte, el seu objectiu és ben bé un altre.

“En AHORA primarán las piezas largas y profundas, el análisis detenido y la
explicación a fondo
. Frente a la avalancha de información apresurada que
recibimos de los medios digitales y las redes, AHORA pretende recuperar las
virtudes del periodismo lento, detallado, preciso.”

“AHORA ha elegido inscribirse en el circuito del análisis, la explicación y la puesta
en contexto. Estará ausente de la competencia por la instantaneidad
noticiosa que nos inunda, dejándonos sin agua de boca, como sucede con las riadas. Además, frente a la aceleración informativa, que culmina en pérdida de sentido, se practicará el slow journalism, para evitar que la actualidad tergiverse la realidad.”

Quan s’oblida que els productes es busquen i es demanen pel seu nom
Paper?, vaig preguntar al dependent del quiosc de premsa. De quina mena? Fulls per imprimir-hi?, em va respondre.

Papel  és el nou suplement dominical d’El Mundo. No sembla que s’hagin escalfat el cap per arribar a un nom previsible, desproveït de màgia i de capacitat d’evocació. El director de la publicació, Javi Gómez, explica que el van batejar així “porque creemos en el rol, en el papel, que nos toca jugar en el futuro de España y el periodismo. Por la belleza de la palabra. (…) Y sí, también un poco por las ganas de llevar la contraria”.

En canvi, alguns -malpensats o susceptibles- han vist en el nom una referència velada a Nohacefaltapapel, l’empresa editora del futur periòdic digital El Español, projecte impulsat per l’exdirector d’El Mundo, Pedro J. Ramírez. Si és així, podríem estar davant una nova modalitat en l’art de crear noms de productes: el naming venjatiu.

twitter javi Gómez 

Quan el nom no té credibilitat
OK Diario és el digital creat pel periodista Francisco Inda. Se suposa que el que es pretenia era crear un producte periodístic de qualitat i que respirés modernitat. El nom triat, en canvi, és més propi d’una secció d’un programa de TV barat d’entreteniment o d’una de les moltes tertúlies a les quals està acostumat a visitar el fundador de la nova publicació. De fet, ja existeix una revista, amb diferents edicions internacionals, centrada en el món rosa de les celebrities que porta el nom d’OK!  Sigui com sigui, tal vegada, veient el nivell del contingut que ens ofereix el diari -n’hi ha prou amb fer un ràpid scroll en el seu web per tastar-lo- em direu que el nom li ve com l’anell al dit.

I què em dieu de l’eslògan? Per a una publicació batejada OK Diario, utilitzar el tagline “El sitio de los inconformistas” grinyola. Si el que han pretès és caure en l’oxímoron, ho han aconseguit. Però encara han d’aprendre dels millors: El Jueves, la revista que sale los miércoles.

Quan el nom no funciona en entorns digitals
I per acabar amb aquest repàs de noms, el projecte de Pedro J. Ramírez, El Español, que després d’un llarg període de gestació acaba d’aparèixer. Heus aquí un altre nom sense grapa, que mira també tossudament cap al passat -va ser utilitzat anteriorment per altres capçaleres històriques  i l'”espanyolitat” del qual ha de sotmetre’s a les lleis d’Internet i de la resta d’entorns digitals que no entenen d’enes palatals (elespanol.com, blog.elespanol, @hola_espanol.com, @elespanol.com, @elespanoltech, @espanaencifras).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *