Don’t Call It That: amb el naming, no te la juguis

namingJa és sabut: un bon nom és l’inici d’una història interessant. I en dóna exemple Eli Altman, expert en la creació de noms de marca i director creatiu de l’agència de branding A Hundred Monkeys, que ha triat per al seu llibre de naming un títol intel·ligent que és un bon presagi del que ens explicarà. Així Don’t Call It That va més enllà del significat literal de l’expressió i ens avança que pel que fa a la creació de noms de marca no hauríem de jugar-nos-la.

L’autor ens adverteix de bon començament que el llibre no és un manual teòric, sinó que se centra en el procés de creació de noms de marca. Efectivament, no us espereu trobar-hi gaires definicions, reflexions saberudes, històries narcisistes d’autobombo sobre els noms creats per l’autor o la seva agència, ni tampoc el recurs gastat de dedicar una secció a explicar l’origen de noms de marca. Al contrari, es tracta d’una obra fresca -també pel seu disseny- escrita de manera honesta, amb sentit de l’humor i fina ironia, que busca la participació del lector en proposar-li la realització d’exercicis senzills a mesura que es va desgranant el contingut (imprescindible tenir a mà un llapis o un marcador fluorescent). Aquí us deixo només algunes de les idees que m’han semblat més interessants:

  • Crear un nom de marca no té res a veure amb donar nom a qualsevol altra cosa.
  • Un nom de marca és una declaració d’intencions.
  • Un bon nom crida l’atenció i fa que vulguem saber-ne més apel·lant la nostra curiositat.
  • Els grans noms saben a què juguen, què fan i què cerquen. El procés de naming resulta més fàcil i eficaç quan es tenen objectius clars: quin és el concepte del nostre producte, què volem comunicar i a qui.
  • Un nom que creï una connexió amb el posicionament de marca té més possibilitats de ser recordat i comprès.
  • En un principi, un nom encara no és una marca: el branding i el disseny han de reforçar-lo per ajudar a percebre’n la personalitat.
  • No té sentit comparar un nom tot just creat amb un altre ja existent de la competencia. Aquest generalment jugarà amb avantatge perquè ja haurà recorregut camí i s’haurà omplert de contingut. D’allò que es tracta és de saber veure’n el potencial.
  • Qualsevol nom de marca té punts febles, fins i tot els grans noms.
  • Tot nom ha d’aspirar a ser recordat. I això costarà aconseguir-ho amb un que transmeti el temor a destacar i diferenciar-se d’altres. No hi ha res que ens vinculi emocionalment amb un nom que sona com altres.
  • Un bon nom no és necessàriament un amor a primera vista. Als noms, com a les relacions personals, cal cuidar-los perquè creixin i es consolidin. Si busquem la perfecció des del principi segurament acabarem amb les mans buides.
  • No hi ha res que malmeti tant el resultat de la creativitat com la participació de moltes veus en la seva avaluació. Quan es tracta de naming, un focus group mai no és una bona opció; una votació, tampoc.
  • Un nom és molt més que una URL.
  • Exemples de noms dolents: aquells que volen abastar-ho tot,  de manera que són incapaços d’evocar una imatge nítida, no signifiquen res i acaben sent avorrits.

En definitiva, Don’t Call It That és un petit manual molt recomanable que, sense grans pretensions, infon aire fresc en la literatura sobre naming i que, a més, l’ha escrit algú que duu a l’esquena decenes i decenes de projectes de creació de noms de marca i que va començar en això del naming ja fa molt de temps, exactament “before he stopped wearing Velcro shoes”.

@Thinkcopy

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *