Claus de l’èxit o el fracàs en naming (1)

nom de marcaLa recerca d’un nom de marca és un gran desafiament i no ens l’hem de prendre a la lleugera perquè el pes que té en la construcció de la marca és molt important: el nom és la primera pedra, el primer que impacta en el target i si està ben fet, perdurarà en el temps. El que hem de tenir clar des de bon començament és que en el naming no existeix la creativitat per la creativitat. La creació d’un nom de marca ha de seguir unes directrius, tenir una estratègia i complir uns principis bàsics que ens ajudin a fer-ho bé a la primera perquè una errada pot resultar massa costosa en temps, esforç i diners. És el que a Neimik anomenen “creatègia”. Per tant, quins elements hem de tenir en compte?

En primer lloc, la FACILITAT: un nom ha de ser fàcil de pronunciar, llegir, teclejar i recordar. Avui en dia la majoria sabem pronunciar la marca SCHWEEPES –tot i que escriure-la sigui una altra història- però durant anys la companyia va centrar el seu esforç comunicatiu (i econòmic!) a ensenyar-nos com s’havia de pronunciar. Tot i així, se segueixen llançant marques impronunciables per al mercat espanyol, com per exemple BREATHE RIGHT o SCHWARZKOPF, noms que podrien fer que optéssim per la marca de la competència simplement per no passar la vergonya d’haver-les de demanar en un comerç. I què dir de marques interminables com (KALIA) VANISH OXY ACTION CRYSTAL WHITE, el nouvingut BUGATTI VEYRON GRAND SPORT VITESSE REMBRANDT o les marques alfanumèriques d’alguns models de telèfons mòbils com el SAMSUNG S5780 Wave 578. Fem-ho fàcil, si us plau! No pot ser que calguin regles mnemotècniques o estudiar de valent per aconseguir que els noms de marca romanguin a la memòria.

En segon lloc, la COHERÈNCIA: un nom ha de ser congruent amb allò que vol anomenar, és a dir, ha d’encaixar amb els seus atributs i amb la companyia que abandera. Pensareu que això és una obvietat, però els lineals van plens de productes que poden crear confusió en la ment del consumidor. Per exemple, YMEA sembla més la marca d’un producte amb propietats diurètiques que una solució per a alleugerir els efectes de la menopàusia; FONTANEDA DIGESTIVE ha d’avisar en l’envàs que “la paraula digestive no significa que la galeta conté propietats dietètiques digestives”; COLACAO ENERGY és el “COLACAO per emportar” i no aporta cap element energètic extra comparat amb la versió clàssica del producte; CALMEX és menjar picant mexicà i, amb el vostre permís, poso en dubte els seus efectes calmants per a l’estómac; o LA TILA no es beu sinó que es menja perquè es tracta de tripes i favada.

Increïble, oi? Doncs esteu atents al nostre proper article on veurem els altres dos elements que hem de vigilar a l’hora de crear un nom i també exemples de marques molt agosarades que han anat pel dret sense tenir-los en compte. Fins a la setmana que ve!

Un comentari a “Claus de l’èxit o el fracàs en naming (1)

  1. Pingback: Claus de naming (2) - Empresa de naming - Neimik Naming Revolution

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *