Arxius de categoría: Tipologia de noms

El naming ho fa fàcil

11322716896_8e8737a726_o

En un entorn de consum cada vegada més complex i confús la simplicitat és un valor a l’alça. En el món del màrqueting i del branding, també. Les marques que triomfen tenen la simplicitat com a nucli essencial en la manera de relacionar-se amb els seus consumidors o els seus clients; són les que, en definitiva, contribueixen a fer la nostra vida més fàcil. La simplicitat és sinònim de claredat, inspira confiança, afavoreix la presa de decisions i genera fidelitat. El naming no és aliè a això perquè també pot servir per reduir la complexitat i fer-nos la vida més fàcil.

Noms que faciliten el procés de decisió de compra

Les marques d’èxit es caracteritzen per simplificar i agilitar el nostre procés de decisió de compra, és a dir, ens estalvien temps. Un dels principis que se sol tenir en compte a l’hora de valorar la bondat d’un nom de marca és la seva simplicitat. S’accepta que un nom simple, curt, de significat concret, semànticament transparent i amb una pronunciació intuïtiva és més memorable i fàcil d’usar que un que no compleix aquestes condicions. Sens dubte, Arjowiggins o Schwarzkopf ens ho posen més difícil que Duracell o Vodafone. Continuar llegint

El naming, que se’n vagi al diable!

5248819700_69e4ae3bb5_o

Explica una llegenda belga del segle XIII que Gambrinus, un jove vidrier amb el cor trencat per una tal Flandrine, estava a punt de llevar-se la vida quan el diable se li va aparèixer per proposar-li un pacte. Si Gambrinus li cedia l’ànima, ell li atorgaria un do irresistible per aconseguir l’amor de la seva estimada. A més, com a garantia, el diable va oferir al jove un segon tracte: si l’afer sortia malament, li revelaria la fórmula d’una poció que li faria oblidar el desengany per sempre. Aquest segon acord va ser una profecia autocomplida: encara que el diable va convertir Gambrinus en un músic i ballarí fantàstic, la Flandrine ni era melòmana ni solia fixar-se en els tipus que anaven movent l’esquelet. Va passar olímpicament de Gambrinus, i el príncep de les tenebres, amb la cua entre les cames, va haver de complir la seva segona promesa. Així va ser com va instruir el jove en l’art de fabricar una beguda escumosa feta a base d’ordi, llevat i llúpol. I Gambrinus, que estava pitof d’aquell beuratge fascinant que ja no va poder deixar de produir, va oblidar per sempre la inexpugnable Flandrine i es va convertir en pioner i rei de la cervesa.

Gambrinus, el nom de qui va vendre l’ànima al diable a canvi d’unes canyes, ha acabat associat per sempre a l’univers cerveser: a la fi del segle XIX Barcelona comptava amb un parell de cerveseries que es deien així i que funcionaven com a punt de trobada de la colònia alemanya a la ciutat. Avui, a més de ser una de les marques de cerveses pilsen txeques més conegudes, Gambrinus és el nom de la xarxa de franquícies de Cruzcampo que, des de 1926, compta amb la imatge del personatge llegendari com a símbol de marca.

Que el relat associat a la icona de la cervesa tingui al diable entre els seus protagonistes potser no és casual. Es tracta d’un arquetip amb una forta càrrega simbòlica que forma part del nostre inconscient col·lectiu. Parlem ni més ni menys que de l’infern, espai de transgressió per excel·lència reservat a qui decideix caminar pel costat salvatge i no seguir les regles. I la cervesa, com altres begudes alcohòliques, és en algunes ocasions un producte associat als moments de relax en què ens donem permís per treure a la llum la nostra part oculta. Continuar llegint

Naming sobre rodes

crear nom de marca

Tal vegada un dels sectors econòmics on el naming dels productes té major repercussió per la seva notorietat és en el de l’automoció. Del 4 al 19 d’octubre es celebra el Salon de l’Automobile de París, una de les cites més importants del món del motor.

Al costat dels noms de models històrics o plenament consolidats en el mercat, en aquest saló trobem noves denominacions que en el seu conjunt constitueixen un resum de les diferents tipologies de noms. Segons la seva semàntica: descriptius (Dacias Sandero Black Touch), associatius (VW Golf Alltrack, Citroën C1 Urban Ride, Seat León X-Perience), evocatius (Jeep Renegade, Nissan Pulsar, Aston Martin Vantage), abstractes (Renault Eolab), d’origen toponímic (Aston Martin Lagonda) o patronímic (Citroën DS3 Ines de la Fressange, Opel Karl). Segons la seva morfologia: simples, compostos, numèrics, alfanumèrics.

Esment a part mereixen els noms dels prototips o concept cars, noms de laboratori que podríem qualificar d’efímers perquè sovint la seva denominació no serà la que finalment designi el cotxe que es produirà en sèrie. Quan es tracta de prototips, moltes marques afegeixen el descriptor concept al nom del model (BMW x5 eDrive Concept, Mitsubishi Outlander Concept-S, Honda Civic Type R Concept II, Audi TT Sportback Concept); altres vegades els bategen amb noms que denoten clarament que es tracta d’automòbils conceptuals (Ssang Young XIV, Lamborghini Asterion LPI 910-4); algunes, en canvi, aposten per denominacions més suggeridores (Citroën DS Divine, Citroën Airflow, Peugeot Exalt, Peugeot Quartz).

En definitiva, en aquest aparador únic on admirar les últimes realitzacions de les grans marques, molts visitants poden descobrir noms de nous models i començar a utilitzar-los, pronunciar-los, recordar-los o, almenys, intentar-ho (Bugatti Veyron 16.4 Grand Sport Vitesse “Ettore Bugatti”).

photo credit: a_whisper_of_unremitting_demand via photopin cc