Arxius de categoría: Sense categoria

10 noms de marca d’origen curiós (i 10 lliçons que en podem treure) – 2ª part

Per sort, i per molt que ens obstinem els professionals del sector, això de la creativitat segueix sense tenir manual d’instruccions. I tècniques d’allò més casual com reciclar idees pròpies i d’uns altres, tenir descaradura i jugar al xampurreig idiomàtic poden ser qualitats excel·lents si et dediques a això d’anomenar marques. Per a mostra, compartim amb vosaltres 5 nous casos de naming d’origen (aparentment) poc expert i d’èxit (totalment) inqüestionable. Continuar llegint

10 noms de marca d’origen curiós (i 10 lliçons que en podem treure) – 1ª part

No sé si està bé que ho diguem nosaltres, però cal reconèixer-ho: alguns casos d’èxit demostren que, de vegades, l’espontaneïtat, la intuïció o l’atzar tenen més pes que l’experiència en la creació d’un nom de marca poderós.

Llavors, a fer punyetes les agències? Ni parlar-ne! Ningú millor que nosaltres, escarrassos d’aquest noble ofici, per inspirar-nos en els ‘intrusos del naming’. En comptes de negar el seu talent, preferim aprendre dels seus peculiars mètodes creatius per així aconsellar encara millor els nostres clients.

Com a mostra, hem analitzat 10 casos d’èxit del naming aparentment més ximple. I aquestes són les conclusions que n’hem tret: Continuar llegint

Naming nadalenc: quan el nom ens transporta al Nadal

11241322044_b067d3ab85_b

T’imagines tenir un negoci que et generi grans beneficis, però que sigui estacional? És a dir, una empresa que sols treballi durant un període de temps concret o que el seu període de vendes només tingui sentit en una època de l’any. Em venen al cap alguns exemples: marques de gelat a l’estiu, torrons a l’hivern o loteria de Nadal. I precisament és durant les festes d’hivern quan coincideixen aquests negocis temporals que durant novembre i desembre fan el seu agost. Cada producte o servei però, ha d’anar associat a un nom i aquest en alguns casos fa el producte. Analitzem alguns d’aquests casos de naming nadalenc, ara que deixem enrere el Nadal. Continuar llegint

Els periodistes que no estimaven el naming

Naming periódicos

Darrerament han aparegut quatre noves capçaleres de premsa generalista, el periòdic setmanal Ahora, el dominical Papel i els diaris digitals OK Diario i El Español.

Tal vegada m’equivoco, però diria que cap dels seus impulsors ha consultat amb una agència de naming o un expert en la matèria a l’hora de triar el nom de la seva publicació. Segurament aquests nous projectes aconseguiran els seus objectius empresarials. Però si és així, ho faran malgrat els seus noms, desproveïts d’una estratègia de posicionament adequada, sense cap tipus de capacitat evocativa, mancats de modernitat i en absolut notoris.

Quan el nom no encaixa amb el concepte de producte
Ahora  és la publicació setmanal impulsada pel periodista Miguel Ángel Aguilar. El nom de la capçalera sembla retre homenatge al que es va considerar un dels millors diaris de l’època republicana i que també es deia així. Continuar llegint

Naming passat de revolucions

Un nom de marca no només comunica a través del seu contingut semàntic, és a dir a partir dels significats que se’n deriven o del que ens evoca, sinó que també és capaç de comunicar per la seva sonoritat o simbolisme sonor, per la seva construcció i fins i tot per la seva longitud.

Per això quan vaig escoltar que el nou Suzuki Celerio començava a rodar, el meu cervell i la meva experiència com a creativa de noms van imaginar-se’l com una berlina gran o de cilindrada potent, capaç d’arribar als 180 km/h en un tres i no res. Però quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que la imatge projectada pel nom no tenia res a veure amb el que realment era, perquè he llegit que el Celerio és un vehicle urbà que et permet circular a 120 km/h en autopistes sense ofegar el motor.

Quin nom més poc oportú!  I aquí us dono les meves tres raons: Continuar llegint

El naming, que se’n vagi al diable!

5248819700_69e4ae3bb5_o

Explica una llegenda belga del segle XIII que Gambrinus, un jove vidrier amb el cor trencat per una tal Flandrine, estava a punt de llevar-se la vida quan el diable se li va aparèixer per proposar-li un pacte. Si Gambrinus li cedia l’ànima, ell li atorgaria un do irresistible per aconseguir l’amor de la seva estimada. A més, com a garantia, el diable va oferir al jove un segon tracte: si l’afer sortia malament, li revelaria la fórmula d’una poció que li faria oblidar el desengany per sempre. Aquest segon acord va ser una profecia autocomplida: encara que el diable va convertir Gambrinus en un músic i ballarí fantàstic, la Flandrine ni era melòmana ni solia fixar-se en els tipus que anaven movent l’esquelet. Va passar olímpicament de Gambrinus, i el príncep de les tenebres, amb la cua entre les cames, va haver de complir la seva segona promesa. Així va ser com va instruir el jove en l’art de fabricar una beguda escumosa feta a base d’ordi, llevat i llúpol. I Gambrinus, que estava pitof d’aquell beuratge fascinant que ja no va poder deixar de produir, va oblidar per sempre la inexpugnable Flandrine i es va convertir en pioner i rei de la cervesa.

Gambrinus, el nom de qui va vendre l’ànima al diable a canvi d’unes canyes, ha acabat associat per sempre a l’univers cerveser: a la fi del segle XIX Barcelona comptava amb un parell de cerveseries que es deien així i que funcionaven com a punt de trobada de la colònia alemanya a la ciutat. Avui, a més de ser una de les marques de cerveses pilsen txeques més conegudes, Gambrinus és el nom de la xarxa de franquícies de Cruzcampo que, des de 1926, compta amb la imatge del personatge llegendari com a símbol de marca.

Que el relat associat a la icona de la cervesa tingui al diable entre els seus protagonistes potser no és casual. Es tracta d’un arquetip amb una forta càrrega simbòlica que forma part del nostre inconscient col·lectiu. Parlem ni més ni menys que de l’infern, espai de transgressió per excel·lència reservat a qui decideix caminar pel costat salvatge i no seguir les regles. I la cervesa, com altres begudes alcohòliques, és en algunes ocasions un producte associat als moments de relax en què ens donem permís per treure a la llum la nostra part oculta. Continuar llegint