Arxius de categoría: Llenguatge

10 noms de marca d’origen curiós (i 10 lliçons que en podem treure) – 2ª part

Per sort, i per molt que ens obstinem els professionals del sector, això de la creativitat segueix sense tenir manual d’instruccions. I tècniques d’allò més casual com reciclar idees pròpies i d’uns altres, tenir descaradura i jugar al xampurreig idiomàtic poden ser qualitats excel·lents si et dediques a això d’anomenar marques. Per a mostra, compartim amb vosaltres 5 nous casos de naming d’origen (aparentment) poc expert i d’èxit (totalment) inqüestionable. Continuar llegint

10 noms de marca d’origen curiós (i 10 lliçons que en podem treure) – 1ª part

No sé si està bé que ho diguem nosaltres, però cal reconèixer-ho: alguns casos d’èxit demostren que, de vegades, l’espontaneïtat, la intuïció o l’atzar tenen més pes que l’experiència en la creació d’un nom de marca poderós.

Llavors, a fer punyetes les agències? Ni parlar-ne! Ningú millor que nosaltres, escarrassos d’aquest noble ofici, per inspirar-nos en els ‘intrusos del naming’. En comptes de negar el seu talent, preferim aprendre dels seus peculiars mètodes creatius per així aconsellar encara millor els nostres clients.

Com a mostra, hem analitzat 10 casos d’èxit del naming aparentment més ximple. I aquestes són les conclusions que n’hem tret: Continuar llegint

Naming i terminologia

Els creatius de noms de marques que conec procedeixen de mons professionals molt diferents. Uns són periodistes, altres publicitaris, també n’hi ha que són músics, químics, poetes, autors teatrals o filòlegs. Però el que compta sobretot, com ja vaig explicar en un article anterior, ‘El bon namer’, és que tots reuneixen un conjunt de característiques que els fan ser bons anomenadors.

Jo vaig iniciar-me en el naming quan em dedicava a la terminologia. Llavors ho vaig veure com un fet natural. Com que un dels camps d’interès de la terminologia té a veure amb la creació de neologismes, vaig pensar que això no devia d’estar gaire allunyat de l’art de crear noms per a nous productes i marques.

Des d’aleshores, la meva dedicació al naming -entès com a disciplina i com a procès estratègic i creatiu- no només m’ha servit per a confirmar aquella intuïció, sinó que també m’ha fet descobrir més punts de contacte o certs paral·lelismes amb el treball terminològic:

Naming i terminologia_cat

Jordi García @Thinkcopy

Noms que mouen, noms que paralitzen

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La meva filla Marina té un any i mig i està aprenent les seves primeres paraules. Un dels seus jocs favorits és esbrinar els noms de tot el que veu en els seus contes. Generalment es deté en un parell de pàgines uns minuts i m’assenyala, un a un, els dibuixos que més li criden l’atenció. Llavors jo li dic el nom que tenen aquests objectes representats i ella repeteix la roda una vegada i una altra, assenyalant mentre escolta atenta les paraules, absorbint gradualment un llenguatge que en el moment menys pensat acabarà sortint de la seva boca per a joia i consegüent baveig dels seus pares, això és, servidor i la seva parella Anna.

Posar nom al món que ens envolta, passar-lo pel tamís del llenguatge, és donar-li un sentit que podem compartir. Quan som nens, aquest anomenar és especialment passional (en certa manera, descobrim el món al ritme de les paraules). Entre els adults, només algunes persones conserven aquesta passió infantil pel llenguatge. Suposo que filòlegs i escriptors s’hi compten, com també els que ens dediquem a crear noms de marques. En el nostre dia a dia posem nom a les marques per ajudar-les a construir una identitat forta, memorable, atractiva i congruent amb el món de valors i el públic objectiu a què desitgen estar associades. Construïm píndoles de llenguatge que busquen moure a l’acció al consumidor en un cert sentit.

Continuar llegint

KADJAR o els misteris del naming

Vol el meu geni captar les formes mudades en cossos
mai vistos; oh déus, vosaltres que vau canviar-les,
ajudeu-me a trobar quin fou l’origen del cosmos
i porteu fins el temps d’avui el poema continu.

 Ovidi. Les metamorfosis. Llibre I.

Renault ha presentat el seu proper llançament, un nou vehicle tot camí anomenat KADJAR, una denominació plena d’exotisme sense cap mena de dubte (per cert, com hem de pronunciar-lo?). Sembla ser que el nom correspon a una dinastia d’origen turc que regnà a Pèrsia. I segons els responsables de la marca es compon de dos formants: KAD, que evoca la paraula quad (motocicleta tot terreny de 4 rodes) i el sufix JAR, que remet als mots francesos agile (àgil) i jaillir (sorgir sobtadament). Continuar llegint

La maduresa de les paraules

Hi ha paraules que semblen sorgir del no-res per acompanyar-nos en el fragor de la rabiosa actualitat, denominadors de futur incert i sense més passat que allò a què semblen fer referència. I que enganyen.

No fa gaire vaig descobrir el terme “infobesitat” en un article sobre el paper del periodisme en l’era d’Internet. La paraula fa referència a la sobrecàrrega informativa del nostre temps. Vaig pensar que era un neologisme, una variació de la paraula “infoxicació”, que serveix per parlar més o menys del mateix i que ens pensem que també va néixer abans d’ahir, arrel de l’auge d’Internet i les xarxes socials. Per això em va sorprendre molt assabentar-me poc després que “infobesitat” és un terme que va ser encunyat el 1970 per l’escriptor Alvin Toffler en la novel·la “Future Shock”. I també que la trendy “infoxicació” és una paraula amb més història de la que aparenta: va ser emprada per primera vegada per l’especialista en informació Alfons Cornella el 1996, nou anys abans que comencés a difondre’s. Continuar llegint