Arxius de categoría: Aprenentatge

Noms que mouen, noms que paralitzen

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La meva filla Marina té un any i mig i està aprenent les seves primeres paraules. Un dels seus jocs favorits és esbrinar els noms de tot el que veu en els seus contes. Generalment es deté en un parell de pàgines uns minuts i m’assenyala, un a un, els dibuixos que més li criden l’atenció. Llavors jo li dic el nom que tenen aquests objectes representats i ella repeteix la roda una vegada i una altra, assenyalant mentre escolta atenta les paraules, absorbint gradualment un llenguatge que en el moment menys pensat acabarà sortint de la seva boca per a joia i consegüent baveig dels seus pares, això és, servidor i la seva parella Anna.

Posar nom al món que ens envolta, passar-lo pel tamís del llenguatge, és donar-li un sentit que podem compartir. Quan som nens, aquest anomenar és especialment passional (en certa manera, descobrim el món al ritme de les paraules). Entre els adults, només algunes persones conserven aquesta passió infantil pel llenguatge. Suposo que filòlegs i escriptors s’hi compten, com també els que ens dediquem a crear noms de marques. En el nostre dia a dia posem nom a les marques per ajudar-les a construir una identitat forta, memorable, atractiva i congruent amb el món de valors i el públic objectiu a què desitgen estar associades. Construïm píndoles de llenguatge que busquen moure a l’acció al consumidor en un cert sentit.

Continuar llegint

Crear, copiar

large_6344354636

Diu Daniel Goleman en el llibre L’esperit creatiu que “si procures trobar l’esperit creatiu en algun lloc exterior a tu, estàs buscant en el lloc equivocat”. En el món del naming, i en concret en l’àmbit de les startups tecnològiques, s’ha viscut en els últims anys una espècie de fenomen de creativitat gregària que ha fet aparèixer arreu companyies que inclouen en els seus noms els sufixos “-ly” i “-ify”.

Aquesta estratègia de “màrqueting copiador” encara que sembla contravenir el consell de Goleman i en certa manera també el sentit comú, és habitual. Algunes marques debutants, en comptes de fer un examen intern a la recerca d’allò que pot fer-les úniques, prefereixen buscar la seva identitat en l’exterior i posicionar-se just al costat de la seva competència mitjançant noms clònics que com a màxim suggereixen un “jo també sóc així d’innovador, proper i modern”. Com a resultat, en la cerca d’un nom memorable i carregat de significat, moltes companyies creatives acaben posant-se noms no creatius, la qual cosa els dóna una pàtina molt maca però les retrata en l’essencial i les condemna a l’oblit. Per a qui sou a Pinterest, us recomano aquest tauler creat per la experta en naming Nancy Friedman al voltant d’aquest fenomen. Continuar llegint