Arxiu de l'autor:Jordi Garcia Soler

Sobre Jordi Garcia Soler

Redactor publicitario. Creativo de nombres de marca. Ex terminólogo! / Redactor publicitari. Creatiu de noms de marca. Exterminòleg!

Naming i terminologia

Els creatius de noms de marques que conec procedeixen de mons professionals molt diferents. Uns són periodistes, altres publicitaris, també n’hi ha que són músics, químics, poetes, autors teatrals o filòlegs. Però el que compta sobretot, com ja vaig explicar en un article anterior, ‘El bon namer’, és que tots reuneixen un conjunt de característiques que els fan ser bons anomenadors.

Jo vaig iniciar-me en el naming quan em dedicava a la terminologia. Llavors ho vaig veure com un fet natural. Com que un dels camps d’interès de la terminologia té a veure amb la creació de neologismes, vaig pensar que això no devia d’estar gaire allunyat de l’art de crear noms per a nous productes i marques.

Des d’aleshores, la meva dedicació al naming -entès com a disciplina i com a procès estratègic i creatiu- no només m’ha servit per a confirmar aquella intuïció, sinó que també m’ha fet descobrir més punts de contacte o certs paral·lelismes amb el treball terminològic:

Naming i terminologia_cat

Jordi García @Thinkcopy

Els periodistes que no estimaven el naming

Naming periódicos

Darrerament han aparegut quatre noves capçaleres de premsa generalista, el periòdic setmanal Ahora, el dominical Papel i els diaris digitals OK Diario i El Español.

Tal vegada m’equivoco, però diria que cap dels seus impulsors ha consultat amb una agència de naming o un expert en la matèria a l’hora de triar el nom de la seva publicació. Segurament aquests nous projectes aconseguiran els seus objectius empresarials. Però si és així, ho faran malgrat els seus noms, desproveïts d’una estratègia de posicionament adequada, sense cap tipus de capacitat evocativa, mancats de modernitat i en absolut notoris.

Quan el nom no encaixa amb el concepte de producte
Ahora  és la publicació setmanal impulsada pel periodista Miguel Ángel Aguilar. El nom de la capçalera sembla retre homenatge al que es va considerar un dels millors diaris de l’època republicana i que també es deia així. Continuar llegint

El naming ho fa fàcil

11322716896_8e8737a726_o

En un entorn de consum cada vegada més complex i confús la simplicitat és un valor a l’alça. En el món del màrqueting i del branding, també. Les marques que triomfen tenen la simplicitat com a nucli essencial en la manera de relacionar-se amb els seus consumidors o els seus clients; són les que, en definitiva, contribueixen a fer la nostra vida més fàcil. La simplicitat és sinònim de claredat, inspira confiança, afavoreix la presa de decisions i genera fidelitat. El naming no és aliè a això perquè també pot servir per reduir la complexitat i fer-nos la vida més fàcil.

Noms que faciliten el procés de decisió de compra

Les marques d’èxit es caracteritzen per simplificar i agilitar el nostre procés de decisió de compra, és a dir, ens estalvien temps. Un dels principis que se sol tenir en compte a l’hora de valorar la bondat d’un nom de marca és la seva simplicitat. S’accepta que un nom simple, curt, de significat concret, semànticament transparent i amb una pronunciació intuïtiva és més memorable i fàcil d’usar que un que no compleix aquestes condicions. Sens dubte, Arjowiggins o Schwarzkopf ens ho posen més difícil que Duracell o Vodafone. Continuar llegint

KADJAR o els misteris del naming

Vol el meu geni captar les formes mudades en cossos
mai vistos; oh déus, vosaltres que vau canviar-les,
ajudeu-me a trobar quin fou l’origen del cosmos
i porteu fins el temps d’avui el poema continu.

 Ovidi. Les metamorfosis. Llibre I.

Renault ha presentat el seu proper llançament, un nou vehicle tot camí anomenat KADJAR, una denominació plena d’exotisme sense cap mena de dubte (per cert, com hem de pronunciar-lo?). Sembla ser que el nom correspon a una dinastia d’origen turc que regnà a Pèrsia. I segons els responsables de la marca es compon de dos formants: KAD, que evoca la paraula quad (motocicleta tot terreny de 4 rodes) i el sufix JAR, que remet als mots francesos agile (àgil) i jaillir (sorgir sobtadament). Continuar llegint

De ziritione a paterning: les paraules que inventa la publicitat

ziritione

La creació de noves paraules és una pràctica publicitària habitual. Una de les tasques que se sol encomanar als redactors de les agències és la generació de noms de tota mena, per a productes, promocions, accions de màrqueting intern, etc. Però sovint també es recorre a la creació de neologismes a fi d’utilitzar-los en campanyes de publicitat com a eix de comunicació central o com un element textual més. Sigui com sigui, l’objectiu principal és cridar l’atenció, crear notorietat i facilitar el record per mitjà de l’associació de la paraula inventada amb el producte o la marca. Continuar llegint

Naming sobre rodes

crear nom de marca

Tal vegada un dels sectors econòmics on el naming dels productes té major repercussió per la seva notorietat és en el de l’automoció. Del 4 al 19 d’octubre es celebra el Salon de l’Automobile de París, una de les cites més importants del món del motor.

Al costat dels noms de models històrics o plenament consolidats en el mercat, en aquest saló trobem noves denominacions que en el seu conjunt constitueixen un resum de les diferents tipologies de noms. Segons la seva semàntica: descriptius (Dacias Sandero Black Touch), associatius (VW Golf Alltrack, Citroën C1 Urban Ride, Seat León X-Perience), evocatius (Jeep Renegade, Nissan Pulsar, Aston Martin Vantage), abstractes (Renault Eolab), d’origen toponímic (Aston Martin Lagonda) o patronímic (Citroën DS3 Ines de la Fressange, Opel Karl). Segons la seva morfologia: simples, compostos, numèrics, alfanumèrics.

Esment a part mereixen els noms dels prototips o concept cars, noms de laboratori que podríem qualificar d’efímers perquè sovint la seva denominació no serà la que finalment designi el cotxe que es produirà en sèrie. Quan es tracta de prototips, moltes marques afegeixen el descriptor concept al nom del model (BMW x5 eDrive Concept, Mitsubishi Outlander Concept-S, Honda Civic Type R Concept II, Audi TT Sportback Concept); altres vegades els bategen amb noms que denoten clarament que es tracta d’automòbils conceptuals (Ssang Young XIV, Lamborghini Asterion LPI 910-4); algunes, en canvi, aposten per denominacions més suggeridores (Citroën DS Divine, Citroën Airflow, Peugeot Exalt, Peugeot Quartz).

En definitiva, en aquest aparador únic on admirar les últimes realitzacions de les grans marques, molts visitants poden descobrir noms de nous models i començar a utilitzar-los, pronunciar-los, recordar-los o, almenys, intentar-ho (Bugatti Veyron 16.4 Grand Sport Vitesse “Ettore Bugatti”).

photo credit: a_whisper_of_unremitting_demand via photopin cc